Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908

dilluns, 6 de setembre del 2021

Cesàrea i Carudo. Els amants romans de Llafranc

Fragment de la làpida sepulcral paleocristiana, trobada a Llafranc a finals del segle XIX. Revista Nou Palafrugell, núm. 124, del 9 al 23 octubre de 1998
 
Cesàrea i Carudo donen nom a dos carrers que discorren paral·lels a la vila marinera de Llafranc, des del passeig de Cípcela.

Gypsela, Cypsela o Cípsela és també el nom d'una ciutat, suposadament mítica, que hauria estat ubicada davant les Illes Medes —que alguns investigadors han identificat també com a Llafranc— segons la indicació que Rufus Fest Aviè (poeta i escriptor romà del segle IV dC) descriu al vers 521 del seu poema Ora maritima.
 
Fotografia de Llafranc durant el període en què Josep Pella i Forgas hi feia les recerques arqueològiques, poc abans que es construís l'església de Santa Rosa, 1897. Col·lecció Enric Bruguera Martí
 
La situació dels dos carrers, doncs, no és triada a l'atzar; ja que es tracta d'un matrimoni que figura en la làpida sepulcral paleocristiana (trobada a Llafranc a final del segle XIX) de la fi del segle V i començaments del VI, que viatjaven per mar, probablement des de França, desterrats per motius religiosos. Podríem dir que es tracta dels noms de persona més antics del terme de Palafrugell.
Visita de Josep Pella i Forgas (a la dreta amb camisa blanca) i el seu equip a la cova el Cau de les Goges a Sant Pol, al terme municipal de la Bisbal d'Empordà, el 20 de juny de 1912. Fons Arxiu Municipal de Palafrugell. Col·lecció Heribert Feliu Reig
 
La làpida, construïda en marbre blanc, que estava trencada en tres trossos i li mancaven alguns fragments, la va guardar l'historiador i polític begurenc, precursor de la investigació arqueològica a l'Empordà, Josep Pella i Forgas, qui la va donar a conèixer i que també la inclou amb més detall en la seva obra Historia del Ampurdán, entre altres descripcions de sepultures antropomorfes, malgrat que avui es troba desapareguda.


Quan l'espòs Carudo va morir i el varen enterrar a Llafranc, la seva vídua, Cesàrea, li va voler deixar un últim i sentit missatge.

L'arqueòleg palafrugellenc Xavier Rocas Gutiérrez, en va fer la següent traducció del text original en llatí:

«A Carudo, el seu òptim espòs, que en la pau de Crist descansa, erigí Cesàrea aquest monument. En aquest túmul de platja ignota, vessant llàgrimes Cesàrea guarda les restes mortals del seu espòs Carudo. Aquí va anar a raure. Vellesa cansada, atzarós viatge, pietós anhel de veure Déu, el feren partir d'aquesta vida. D'aquí s'absenta. Els grans camps del pur èter, elevadíssims, com a rei l'acullen. Perquè pugui jo veure un dia el paradís, la meva llum, la meva guia has de ser tu. Recorda't de la teva fidel esposa.»

Postal promocional de Llafranc amb el temple ja finalitzat i les xarxes de pescadors estimbades a la badia, 1900. Autor Lucien Roisin Besnard. Col·lecció Enric Bruguera Martí

El 24 d'abril de 1897, apareixia a La Renaixensa (diari de tendència catalanista conservadora, editat en català i amb el subtítol de Diari de Catalunya que va destacar, a banda del terreny polític, pels seus escrits dins d'àmbit cultural) la següent transcripció procedent d'una altra publicació de Palafrugell:

«—Diu un periódich de Palafrugell:

En las escavacions que s'estan practicant á Llafranch pera assetnar los fonaments de la iglesia que allí va alxearse, continúan trobantshi restos d'edificaments de la iglesia y d'esquelets que comproban, junt ab altras troballas de monedas y medallas fetas en ocasions semblants, la existencia en aquellas platjas d'una població enterrada per un enderrocament de las montanyas, ó engollida per las ayguas de la mar, que sembla datar del temps en que invadiren aquestas costas los rodhis y fenicis, y no dels romans, com afirman alguns que segueixen els historiador Avieno. Corrobora aixó darrer lo fet d'haverse comprobat la semblansa d'aquestas despullas ab las trobadas en moltas ocasions en las ruinas d'Ampurias, que, com es sabut, fou fundada per aquells pobles indo escitas originaris d'Assis.»


Uns mesos més tard, el 12 de juliol de 1897, la mateixa La Renaixensa, publica un extens article —de caràcter més científic— on es detallen totes i cadascuna de les troballes arqueològiques realitzades a Llafranc, arran dels treballs de construcció del nou temple (l'església de Santa Rosa). Aquest cop, però, ja al capdavant de l'arqueòleg begurenc, Josep Pella i Forgas:

«... Obrintse'ls fonaments de dita iglesia, sense ferse excavacions ab lo modo y forma qu ensenya la arqueología, han merescut varis enterraments: En un d'ells, d'una criatura de cinch á sis anys, s'hi trobá una lampareta (lucerna) de terrissa, posada sobre son pit y tenint á cada costat una ánfora; las teulas que cubrían l'esquelet eran indubtablement romanas; la colocació del cadáver era d'Orient á Ponent …»


Més avall segueix:

«... Lo cadáver fou colocat entre la gresa (terra de sauló, y las rajolas). Lo cráni ha sigut regalat á don Joseph Pella y Forgas, pera estudiar sos carácters étnichs. Se creu pertanyé á un iber de dita regió …»

«... S'han recullit també unas cinch arrobas de tesseras, ò pedretas pera fer paviments de mosaich, ab un gran número de trossos de marbre de diferents colors, alguns d'ells hermosíssims. També's descobrí un curiós capitell, romá …»

Qui sap si enmig d'aquests trossos de marbre de diverses mides i colors, hi figurava la làpida sepulcral feta construir per l'esposa Cesàrea… Però això és un altre tema per una altra investigació.

Fotografies de les excavacions realitzades l'any 1987, sota la direcció d'Amèrica Barti i Rosa Plana, al carrer de Llevant, número 8 de Llafranc, on es va descobrir un tram de mur construït amb pedres lligades amb fang i que possiblement hauria estat inutilitzat aproximadament a finals del segle I dC. Autor desconegut. Col·lecció Amèrica Barti Català
 
--
Per saber-ne més:

  • Llafranc romà. Amèrica Barti | Rosa Plana | Joaquim Tremoleda. Quaderns de Palafrugell #13, any 2013 [consulta en línia]
  • Llafranc, entre la tradició i la modernitat. Annie Unland. Quaderns de Palafrugell #4, any 1996 [consulta en línia


I per escoltar-ne més:
  • Roma, en directe a l'Apolo. Manel (grup) 

31 comentaris:

  1. Desconeixia la relaciò d'aquestes persones, molt interesant Maria, gràcies per tant.

    ResponElimina
  2. M'encanta com ens poses al dia de l'historia d Palafrugell.....👌

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sóc historiadora, periodista, ni escriptora... Però m'apassiona la història local, sobretot la recerca d'històries de gent que ja no hi són i que gairebé ningú recorda. Doncs aquest petit reconeixement és el que em fa feliç.
      Moltes gràcies pel comentari!

      Elimina
  3. Quan vivia a Llafranc vivia al carrer Carudo 13 i sempre de petita pensava,quin sentit o que és Carudo...i mira ara m'has explicat la bonica història que hi ha a darrere.Moltes gràcies Maria ...cada dia s'apren una cosa nova i qui millor per explicar-la que tu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Eva, perquè a mi també em va passar el mateix quan era petita. I no només amb aquests dos carrers, sinó en molts d'altres que duen noms de personatges o de pobles que no havia sentit mai.
      Recordo molt bé el restaurant "Cavi" que regentaven els teus pares a Llafranc i feien una fideuà que era la millor del món...
      Moltes gràcies pel comentari i els records Eva!

      Elimina
  4. fantàstica historia Maria! gràcies per trasportar-nos en el temps i donar sentit als noms dels carrers de LLafranc!
    Reivindiquem entre totes i tots un espai, un museu amb cara i ulls amb les restes de LLafranc i el Far!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan m'agrada de llegir això Núria! Seria genial tenir un museu arqueològic amb tota la història que hi ha al darrera de Llafranc i el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda!
      Moltes gràcies per la idea i esperem que es pugui fer realitat algun dia.

      Elimina
  5. Gràcies Maria, quan vaig per Llafranc amb forans, no deixo mai d'aturar-me al davant de la fotografia per explicar aquesta bonica història.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una gran història d'amor, i penso que amb una mica més de formatge en podria sortir un bon llibre. T'animes Miquel?
      D'altra banda, m'encanta que ens facis de "cicerone" amb forans àvids de temes de caire arqueològic... Per cert, a la Plaça dels Pins de Llafranc (al davant del Triton Diving) existeix una placa on resumeix aquesta història amb una foto de la làpida.
      Moltes gràcies Miquel per seguir-me en la distància!

      Elimina
    2. Sí Maria. És el millor indret per explicar aquesta bonica història, a tocar dels dos carrers i a la vista de la foto de la làpida (actualment amb el sol, un xic degradada).
      Entenc que la làpida sepulcral paleocristiana original està perduda?

      Elimina
    3. Efectivament Miquel. És una llàstima, però la làpida sepulcral paleocristiana es troba actualment desapareguda.

      Elimina
  6. Quina joia, Maria! Magnífica història. Ets una crack!

    ResponElimina
  7. MOLT I MOLT BÉ MARIETA !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    ÉS MOLT INTERESANT. JO L'ENVIARÉ ALS MEUS CONTACTES.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies mama.
      M'encanta que t'agradi i encara més que m'ajudis a difondre'l!

      Elimina
  8. Fantàstic article Maria!
    Molt interessant. Magnífiques fotografies i emotiu vídeo cantant Roma al final.
    Moltes felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, les fotos triades de l'Arxiu Municipal de Palafrugell i les de la col·lecció del meu germà ajuden molt, doncs al parlar d'uns personatges tan antics i sense cap mena de document gràfic ha ajudat molt.
      Moltes gràcies per estar sempre aquí Joan!

      Elimina
  9. Meravellosa historia Maria que explica el que hi ha al darrera i ens dona el sentit en aquests cas del nom d' aquests carrers. Moltes gracies per tan bona feina i fent-se conèixer una mica millor les vides dels avantpassats. En faré difusió. Felicitats per l' article!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tens raó. No deixa de ser una petita història de la vida dels nostres avantpassats. Llàstima que el Llafranc romà ha estat destruït despiadadament, edificant sense to ni so i tapant qualsevol resta arqueològica, igual que la marina. Quantes i quantes àmfores han sigut saquejades i res inventariat a fons... En fi, que això ja són figues d'un altre paner.
      Moltes gràcies per estar sempre aquí Olga!

      Elimina
    2. Gracies a tu Maria per aquestes enriquidores lectures.

      Elimina
  10. Una història molt bonica i curiosa que dona nom a dos carrers de Llafranc.
    Felicitats Maria, t'ha quedat rodó! Costa de reconèixer Llafranc en aquestes imatges tan antigues, no tenia ni idea que s'hi havien fet excavacions, sempre s'aprenen coses noves!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva àvia i també la meva mare, sempre m'han dit que Llafranc, abans de fer-s'hi el port esportiu, tenia la badia més perfecte (com una mitja petxina) i la millor sorra granelluda d'enlloc... El port ho va espatllar tot i la massificació de la construcció a la muntanya de Sant Sebastià ho ha acabat d'espatllar.
      Marta, si vols saber més sobre les diverses excavacions i troballes del Llafranc romà, a la fi de l'article trobaràs la referència d'un gran estudi de la mà de dues arqueòlogues de Palafrugell.
      Moltes gràcies pel comentari i feliç que t'hagi agradat!

      Elimina
  11. Com sempre Maria ens fas descobrir coses noves i interessants.
    Moltes gràcies.
    Isabel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu Isabel per estar sempre a punt per llegir-ho!

      Elimina
  12. Només dues ratlles per a felicitar-la per la seva narració ambientada en temps antics de Palafrugell. M'ha agradat molt i voldria donar-ne difusió al web culturaclassica.com. Animi's a escriure, aquest país sobreviurà gràcies a la lletra que no s'esvaeix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Ramon, que també aprofito per felicitar-lo pel seu Web que desconeixia i és una bona eina de recursos, notícies i enllaços relacionats amb el món clàssic Cultura Clàssica.
      Doncs li prenc la paraula i intentarem d'anar escrivint.

      Elimina
  13. Maria, molt interessant i molt ben treballat, felicitats!
    Rosa M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Rosa Maria, sempre a punt per felicitar-me!

      Elimina