 |
| El mestre Gené c. 1922. Autor R. Estapé fotografia. Fons familiar Fatjó-Gené |
Dos dies després que les tropes franquistes haguessin entrat a Barcelona, el 28 de gener de 1939, el Ministerio de Educación Nacional erradicava tota l'obra educativa de les institucions republicanes catalanes, iniciant així, una prolongada i lenta depuració en el sistema amb nefastes conseqüències.
L’escola
franquista. El Ministerio de Educación i la depuració de mestres
«Los demás funcionarios pertenecientes a Centros dependientes del Ministerio de Educación Nacional quedarán, así mismo, suspensos de empleo, si lo eran del Estado antes de implantarse el régimen autonómico y pasaron al servicio de la Generalidad en cumplimiento de los Decretos del 28 de marzo de 1933 y de 16 de octubre de 1935, pudiendo solicitar su reingreso con arreglo a las normas que señala este Ministerio con fecha de hoy.Los designados por la Generalidad o sus organismos, quedarán cesantes a las resultas de las disposiciones generales que ulteriormente se adopten, pudiendo ser utilizados sus servicios con carácter interino, previa investigación de su ideología y actuación social y política en relación con el Movimiento. Orden de disposición legal». B.O.E. de 3 de marzo de 1939, artículo 7º, p. 643.
Amb aquesta determinació, s’ensorrava tota la benintencionada i progressista política educativa catalana, considerada una de les
més avançades en la seva època, malgrat la constant manca de recursos.
 |
| El mestre Gené i els alumnes de les antigues escoles de Mont-ras, 1922. Autor desconegut. Fons familiar Fatjó-Gené |
Durant la República, s’havia intentat de dotar a l’estat una xarxa d’escoles públiques de qualitat amb diversos projectes per combatre la incultura i l’analfabetisme incessants. A més, una part important del magisteri públic català, es va comprometre activament a favor de la seva política renovadora en el camp escolar. Però, de cop, tot es va esvair i ja no hi va haver temps de desenvolupar més projectes. Per tant, l’estat franquista va rebre com a herència la mateixa situació cultural i educativa que havia estat fomentada durant dècades. Si el breu espai republicà havia realitzat algun canvi en favor de modificar la situació, el franquisme se’n cuidà ràpidament d’esborrar tota mena de rastre.
La política del règim vencedor va fomentar la
subsidiarietat de l’estat en matèria educativa i els centres d’educació privats,
especialment els que depenien directament de l’església, tornaven a gaudir de
tots els privilegis.
Aquest fou el nou panorama de l’ensenyament a Catalunya i
a la resta de l’estat espanyol durant el franquisme; un model d’escola
tradicional, anacrònica, burocràtica, classista, conservadora i uniformista, comparable
a l’educació impartida pels règims més absolutament feixistes.
Josep Gené Barbosa i Josep Torres Jonama, dues vides entrellaçades
Josep Gené Barbosa, nat l'any 1890 a Santa Linya, la Noguera. Fill de ferrer i
mestra de primera ensenyança, fou destinat a Mont-ras poc temps després d'haver finalitzat els estudis de Magisteri a Lleida.
 |
| El mestre Gené durant el primer any com a docent. Antigues escoles de Mont-ras c. 1920. Autor desconegut. Arxiu familiar Fatjó-Gené |
Tant per les seves renovadores idees, com pels innovadors mètodes d’ensenyament, convençut de l’important paper que havia de tenir l’escola i els mestres en el canvi de la societat, foren contínues llurs demandes, tant a l’Ajuntament de Mont-ras, com als inspectors de la Junta Local de l’Ensenyança; des de fer construir una pissarra de ciment a la paret, la instal·lació d’enllumenat elèctric a l’escola o, fins i tot, pagar del seu sou el material per a la construcció d’un aparell de telegrafia i dos pupitres bipersonals.
 |
| Inauguració de les Escoles Nacionals de Mont-ras, el 4 d'octubre de 1925. Josep Torres Jonama i Antoni Ferrer Crosa “es Corder”, alcalde de Mont-ras (2n i 3r dreta). Autor desconegut. Fons familiar Fatjó-Gené |
Josep Torres Jonama, nat a Palafrugell el 1857. Amb només vint anys, orfe de pares i amb tres germanes menors a llur càrrec, descontent de la seva situació —tant en l'àmbit personal, com professional— i impulsat per un esperit emprenedor i aventurer, va decidir de marxar a les Amèriques.
S'establí a Brooklyn, Nova York, on inicià amb èxit una sèrie de negocis relacionats amb el món del suro. Des que va fer fortuna, sempre va pensar com contribuir en la millora del seu poble i no va ser fins a l'any 1925, que va veure convertit el seu somni de construir una nova escola a Palafrugell, com també va assumir la meitat dels costos d’edificació per a la creació de les noves escoles a les poblacions veïnes de Mont-ras (on Josep Gené era el mestre dels nois) Pals i Regencós i l'altra part, la va aportar l'ajuntament del municipi implicat.
El llegat franquista. Conseqüències de la institucionalització de la repressió de l'ensenyament català
Del fatídic vint-i-vuit de gener de 1939, continuaren més canvis;
com la desaparició dels centres educatius nacionals, creats pels partits i organitzacions
republicanes, i la confiscació del conjunt del seu material, seguit d’una
profunda depuració de tot el personal docent.
El mateix Ministerio de Educación,
contactà tots els ajuntaments per demanar-los informació sobre el personal que
havia estat treballant a les escoles públiques i llur implicació durant el període
de la República, i arribà una absoluta renovació en la major part del
magisteri públic català, amb l’exili forçós i l’empresonament de molts mestres.
Pel Juzgado Militar Especial de Depuración de Funcionarios Civiles, hi varen haver de passar absolutament tots els professionals de l’ensenyament d’aquest país.
Pel Juzgado Militar Especial de Depuración de Funcionarios Civiles, hi varen haver de passar absolutament tots els professionals de l’ensenyament d’aquest país.
 |
| El mestre Gené i els seus alumnes. Escoles Nacionals de Mont-ras c. 1929. Autor desconegut. Fons familiar Fatjó-Gené |
El mestre Gené, aleshores casat amb la palafrugellenca Isabel Martí Bofill (pares de dues filles: Conxa i Maria) va estar empresonat, però a la fi quedà absolt, ja que continuà en la seva tasca en una de les escoles públiques de Ripollet fins a la seva jubilació. Morí a Cerdanyola del Vallès, el 20 d'abril de 1982, a l'edat de noranta-dos anys. Mentre que, el filantrop i industrial surer, Torres Jonama, morí el 1946 de bronquitis crònica a Niça, França, probablement aliè a la institucionalització d'una repressió de l'ensenyament a tot el país que durà gairebé trenta anys més. El 22 d'abril de 1947, les seves despulles foren traslladades a Palafrugell, tal com ell havia disposat.
Josep Gené Barbosa i Josep Torres Jonama, dues vides entrellaçades. Lluitadors acèrrims pels seus ideals però, per sobre de tot, per un món millor. Per bé que, els finals, sovint, no són els desitjats.
 |
| Conxa Gené Martí, filla del mestre Gené, a l'edat de quatre anys. Palafrugell, 1928. Foto Central Foto Films. Fons familiar Fatjó-Gené |
 | |
| Trobada d'exalumnes aprofitant una visita del mestre Gené. Palafrugell, plaça Nova, entre els anys 1955-1960. D'esquerra a dreta: Rosa Dunjó i el seu espòs Leandro Artisà, Joan Artisà, el mestre Gené, Isabel Martí Bofill i Camilo Rocas Bassolí. Autor desconegut. Fons familiar Fatjó-Gené |
 |
| Un grup d'exalumnes amb el mestre Gené a Mont-ras, l'any 1964. D'esquerra a dreta: Lluís Molinas Colomer, desconegut, desconegut, el mestre Gené, Pere Rocas Bassolí, Isabel Martí Bofill (dona del mestre Gené) i Reinalda Alsina Guarner. Davant asseguda: desconeguda. Autor desconegut. Fons familiar Fatjó-Gené |
n. de l'a. Aprofitant que el 2016 es va commemorar el 70è aniversari de la mort del fill predilecte de Palafrugell, vaig presentar un article en una versió similar a aquest, però molt més reduït sota el títol: El llegat de Josep Torres i
Jonama i la depuració de l'escola catalana durant el franquisme, que va resultar-ne guanyador en la segona edició del Premi d'articles periodístics Santi Massaguer a Palafrugell, el 18 de desembre de 2016.
Agraïments: A la família Fatjó-Gené, en especial a la Isabel, per l'aportació del material gràfic i detalls sobre la vida del seu avi matern, a la Maria Àngels Baqué Palmada, directora de l'Escola Torres i Jonama de Mont-ras, per haver-me facilitat el llibre que ella mateixa va escriure en motiu del 75è aniversari de l'escola i molt especialment, al senyor Antonio Massot Saus (Mont-ras, 1924-2016) que morí poc abans que aquest article veiés la llum, perquè es va reconèixer en la foto de l'alumnat de l'escola de l'any 1929 (3r esquerra de la 1a fila i el seu germà Joaquim, 4t esquerra de la 3a fila) juntament amb altres alumnes, malauradament la majoria, ja desapareguts. Moltes gràcies a tothom!
--
Escoltar aquesta història a través de Ràdio Palafrugell: Josep Gené i Barbosa. El somni d'un mestre republicà enmig la repressió franquista
--
Per saber-ne més:
- Desenterrant el silenci, Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar. Francesc Escribano, Francisco Ferrándiz, Queralt Solé. Art Blume, SL. Any 2013
I per escoltar-ne més:
- La lengua de las mariposas - B.S.O. Alejandro Amenábar
