dissabte, 17 de desembre de 2016

Josep Gené i Barbosa. El somni d'un mestre republicà enmig la barbàrie franquista



Conxa Gené Martí, filla del mestre Gené, a l'edat de quatre anys (foto: família Fatjó-Gené)

Dos dies després que les tropes franquistes haguessin entrat a Barcelona, el 28 de gener de 1939, el Ministerio de Educación Nacional eradicava tota l'obra educativa de les institucions republicanes catalanes, iniciant així, una prolongada i lenta depuració en el sistema amb nefastes conseqüències.

L’escola franquista. El Ministerio de Educación i la depuració de mestres

«Los demás funcionarios pertenecientes a Centros dependientes del Ministerio de Educación Nacional quedarán, así mismo, suspensos de empleo, si lo eran del Estado antes de implantarse el régimen autonómico y pasaron al servicio de la Generalidad en cumplimiento de los Decretos del 28 de marzo de 1933 y de 16 de octubre de 1935, pudiendo solicitar su reingreso con arreglo a las normas que señala este Ministerio con fecha de hoy.
Los designados por la Generalidad o sus organismos, quedarán cesantes a las resultas de las disposiciones generales que ulteriormente se adopten, pudiendo ser utilizados sus servicios con carácter interino, previa investigación de su ideología y actuación social y política en relación con el Movimiento. Orden de disposición legal». B.O.E. de 3 de marzo de 1939, artículo 7º, p. 643.

Amb aquesta determinació, s’ensorrava tota la ben intencionada i progressista política educativa catalana, considerada una de les més avançades en la seva època, malgrat la constant manca de recursos. 

Durant la República, s’havia intentat de dotar a l’estat una xarxa d’escoles públiques de qualitat amb diversos projectes per combatre la incultura i l’analfabetisme incessants. A més, una part important del magisteri públic català, es va comprometre activament a favor de la seva política renovadora en el camp escolar. Però, de cop, tot es va esvair i ja no hi va haver temps de desenvolupar més projectes. Per tant, l’estat franquista va rebre com a herència la mateixa situació cultural i educativa que havia estat fomentada durant dècades. Si el breu espai republicà havia realitzat algun canvi en favor de modificar la situació, el franquisme se’n cuidà ràpidament d’esborrar tota mena de rastre.

La política del règim vencedor va fomentar la subsidiarietat de l’estat en matèria educativa i els centres d’educació privats, especialment els que depenien directament de l’església, tornaven a gaudir de tots els privilegis.

Aquest fou el nou panorama de l’ensenyament a Catalunya i a la resta de l’estat espanyol durant el franquisme; un model d’escola tradicional, anacrònica, burocràtica, classista, conservadora i uniformista, comparable a l’educació impartida pels règims més absolutament feixistes.

Josep Gené Barbosa i Josep Torres Jonama, dues vides entrellaçades

El mestre Gené, vers 1915 (foto: família Fatjó-Gené)
Josep Gené Barbosa, nat l'any 1890 a Santa Linya, la Noguera. Fill de ferrer i mestra de primera ensenyança, fou destinat Mont-ras poc temps després d'haver finalitzat els estudis de Magisteri a Lleida.  

Tant per les seves renovadores idees, com pels innovadors mètodes d’ensenyament, convençut de l’important paper que havia de tenir l’escola i els mestres en el canvi de la societat, foren contínues llurs demandes, tant a l’Ajuntament de Mont-ras, com als inspectors de la Junta Local de l’Ensenyança; des de fer construir una pissarra de ciment a la paret, la instal·lació d’enllumenat elèctric a l’escola o, fins i tot, pagar del seu sou el material per a la construcció d’un aparell de telegrafia i dos pupitres bipersonals. 

Josep Torres Jonama, nat a Palafrugell el 1857. Amb només vint anys, orfe de pares i amb tres germanes menors a llur càrrec, descontent de la seva situació tant a nivell personal, com professional i impulsat per un esperit emprenedor i aventurer, va decidir de marxar a les Amèriques.  

S'establí a Brooklyn, Nova York, on inicià amb èxit una sèrie de negocis relacionats amb el món del suro. Des que va fer fortuna, sempre va pensar com contribuir en la millora del seu poble i no va ser fins l'any 1925, que va veure convertit el seu somni de construir una nova escola a Palafrugell, com també va assumir la meitat dels costos d’edificació per a la creació de les noves escoles a les poblacions veïnes de Mont-ras (on Josep Gené era el mestre dels nois) Pals i Regencós i l'altra part, la va aportar l'ajuntament del municipi implicat.

Inauguració de les Escoles Nacionals de Mont-ras, 04-10-1925. Josep Torres Jonama i Antoni Ferrer Crosa "es Corder", Alcalde de Mont-ras, segon i tercer de la dreta, respectivament (foto: família Fatjó-Gené)
El llegat franquista. Conseqüències de la institucionalització de la repressió de l'ensenyament català

Del fatídic vint-i-vuit de gener de 1939, continuaren més canvis; com la desaparició dels centres educatius nacionals, creats pels partits i organitzacions republicanes, i la confiscació del conjunt del seu material, seguit d’una profunda depuració de tot el personal docent. 

El mateix Ministerio de Educación, contactà tots els ajuntaments per demanar-los informació sobre el personal que havia estat treballant a les escoles públiques i llur implicació durant el període de la República, i arribà una absoluta renovació en la immensa majoria del magisteri públic català, amb l’exili forçós i l’empresonament de molts mestres. 

Pel Juzgado Militar Especial de Depuración de Funcionarios Civiles, hi van haver de passar absolutament tots els professionals de l’ensenyament d’aquest país. 

El mestre Gené amb l'alumnat de les Escoles Nacionals de Mont-ras, vers 1929 (foto: família Fatjó-Gené)
El mestre Gené, aleshores casat amb la palafrugellenca Isabel Martí Bofill (pares de dues filles: Conxa i Maria) va estar empresonat, però a la fi quedà absolt, doncs continuà en la seva tasca en una de les escoles públiques de Ripollet fins a la seva jubilació. Mentre que, el filantrop i industrial surer, Torres Jonama, morí el 1946 de bronquitis crònica a Niça, França, probablement aliè a la institucionalització d'una repressió de l'ensenyament a tot el país que durà gairebé trenta anys més. El 22 d'abril de 1947, les seves despulles foren traslladades a Palafrugell, tal i com ell havia disposat.

Josep Gené Barbosa i Josep Torres Jonama, dues vides entrellaçades. Lluitadors acèrrims pels seus ideals però, per sobre de tot, per un món millor. Per bé que, els finals, sovint, no són els desitjats.

Agraïments: A la família Fatjó-Gené, en especial a la Isabel, per l'aportació del material gràfic i detalls sobre la vida del seu avi matern, a la Maria Àngels Baqué i Palmada, Directora de l'Escola Torres i Jonama de Mont-ras, per haver-me facilitat el llibre que ella mateixa va escriure en motiu del 75è aniversari de l'escola i molt especialment, al senyor Antonio Massot i Saus (Mont-ras, 1924-2016) que morí poc abans que aquest article veiés la llum, perquè es va reconèixer a la foto de l'alumnat de l'escola de l'any 1929 (tercer esquerra de la primera fila i el seu germà Joaquim, quart esquerra de la tercera fila), juntament amb d'altres alumnes, malauradament, ja desapareguts. Moltes gràcies a tots.

n. de l'a. Aprofitant que el 2016 es va commemorar el 70è aniversari de la mort del fill predilecte de Palafrugell, vaig presentar un article en una versió similar a aquest, però molt més reduït sota el títol: El llegat de Josep Torres i Jonama i la depuració de l'escola catalana durant el franquisme, que fou guardonat en la segona edició del Premi d'articles periodístics Santi Massaguer a Palafrugell, el 18 de desembre de 2016.

divendres, 2 de desembre de 2016

Dones empresàries 2. Maria Gotas Prats, empresària surera de Palafrugell (1911-1915)


 Maria Gotas Prats 1867-1933 (foto: arxiu familiar)

El 2013, arran de la publicació del llibre de la Rosa M. Massana Ribas "Dones Emprenedores, Palafrugell 1857-1914", vaig adonar-me, que la meva besàvia, la Maria Gotas Prats, no es trobava en el recull. Per això, vaig contactar amb l'autora i, més tard, ella mateixa li dedicà un article juntament amb material gràfic, a la "Revista de Palafrugell", per elaborar millor la extraordinària història d'una dona lluitadora en la indústria suro-tapera de Palafrugell als inicis del segle XX. 

Maria Gotas Prats, va néixer a Palafrugell l’any 1867 i es va casar el dia 31 d’octubre de l’any 1891 a l'edat de 24 anys amb Enric Bruguera Corominas (1891-1911), fill de l’empresari Miquel Bruguera Bofill (1830-1905) i Catalina Corominas Bofill (1831-1915). Quan Miquel Bruguera (el seu pare polític) va morir l’any 1905, el negoci va passar a mans del seu fill Enric. Aleshores, l'empresa estava situada al carrer de la Llibertat, número 2 i disposava d’una taula i sis empleats. (AMP)* 
 Enric Bruguera Coromines (foto: arxiu familiar)
 

La Maria i l’Enric varen tenir dos fills: l’Angelina (1893-1974) i l'Eduard (1896-1964) però, dissortadament, el mes de gener del 1911, l’Enric moria i la Maria –que aleshores tenia 44 anys- es va veure obligada a prendre les rendes del negoci i tirar-lo endavant. Els seus dos fills tenien 18 i 15 anys, respectivament. 
Referent a l’empresa 

 Logotip fàbrica Miguel Bruguera
 inaugurada al 1875 (foto: arxiu familiar)
Gràcies a la meva família paterna, que ha guardat fins ara un paper de carta amb el corresponent logotip de l'empresa, s'hi pot llegir: Fabrique de Bouchons. Gros Comission Exportation Bouchons à Main. Lièges Carrés i amb lletres vermelles sobreposades diu: Bruguera & Demissy Successeurs. Finalment, a l’espai de la data hi consta: Palafrugell (Catalogne, Espagne)  fet que mostra que es tractava d’una empresa surera exportadora. 

Desprès de la mort de l'Enric Bruguera, la fàbrica va passar a ser regentada per Maria Gotas i va realitzar un canvi de logotip on hi podem llegirExportation, Manufactures de bouchons de liège, Propietaire… Maison fondée… Viuda de E. Bruguera.
La Maria, sabia llegir i escriure i, possiblement, també parlava francès, doncs estava emparentada directament amb la família Prats de la Carrera; gent d’una àmplia formació acadèmica a Palafrugell. Es considera que, a banda de gestionar i supervisar el treball de la fàbrica, ella mateixa havia de portar la comptabilitat i la correspondència. Tenia una bona amistat amb els propietaris la empresa surera de Can Genís i se sap que, en ocasions, la varen aconsellar sobre el bon funcionament del negoci. 

 Logotip fàbrica Vda. de E. Bruguera
vers 1911 (foto: arxiu familiar)
Es coneix, també, que fou una persona sensible als fets socials, ja que l’any 1924 va contribuir econòmicament en una tómbola benèfica que es va organitzar a Palafrugell. El motiu, era recaptar diners per ajudar als soldats del Regiment d’Àsia número 55, que aleshores estaven fent el servei miliar al Marroc ("Setmanari Baix-Empordà", 01-11-1924). (AMP)*


Maria Gotas Prats, va morir a Palafrugell el 25 de març de 1933 a l’edat de 66 anys i l'empresa continuà funcionant a mans familiars fins l’any 1992, aleshores, propietat del meu pare, Joan Bruguera Ferrer, com a Tapones E. Bruguera, SA.  

Agraïments: A la Rosa M. Massana, per haver recuperat la memòria de la meva besàvia i a la meva mare Lluïsa Martí Gich, per haver-nos facilitat la informació i tot el material gràfic. Gràcies a aquestes aportacions, ara es pot incloure la Maria Gotas Prats en el llistat de dones emprenedores de Palafrugell, permetent així ampliar en aquesta línia la parcel·la històrica palafrugellenca de l’etapa del 1857 al 1914.

 
(*)AMP Arxiu Municipal de Palafrugell