diumenge, 19 de febrer de 2017

Pepita Gorgoll i Fina. De Palafrugell a Buenos Aires

Pepita Gorgoll i Fina. Retrat per a la Revista de Palafrugell 1974

La Pepita, com tants altres compatriotes, havia deixat Palafrugell per marxar cap a l'Argentina i, en la il·lusió pel retrobament amb vells amics va tornar a Palafrugell l'any 1974. Pepita, tenia aleshores seixanta-quatre anys i n'havien passat gairebé trenta-cinc des que va emigrar a l'Argentina.

Explicava Pepita en una entrevista a Santi Massaguer per a la Revista de Palafrugell, del mes de març de 1974: En arribar a la vila, des de l'estació d'autobusos (situada en aquell temps al carrer de Torres i Jonama) no vaig saber dirigir-me al carrer de Sant Joan, que és allà on poso, i vaig haver de prendre un taxi (el carrer de Sant Joan és només a tres cantonades de l'antiga Sarfa). He vist edificis nous i, sobretot, molts comerços i botigues que no hi eren que, per cert, els trobo vistosos i ben assolits. En canvi, he de confessar, que he trobat la costa tota malmenada.

Avinguda 9 de Julio amb l'Obelisc al fons, Buenos Aires, 1940
En acabada la Guerra Civil i coincidint amb el decés de la mare de les germanes Gorgoll el pare feia més de vint anys que havia mort l'Anita i el seu espòs (Raúl Parera Rovira, Argentí de passaport, tot i que nascut a Taragona) els dos fills de la parella (Raúl i Carlos) juntament amb la Pepita, varen posar rumb cap a l'Argentina, lluny de guerres, fam i misèria, però també perquè l'avi de Raúl feia anys hi havia comprat un poble. Per a la seva sorpresa, va resultar que en arribar allà, ja no hi havia res i van haver de traslladar-se a la capital, Buenos Aires. Malauradament, al cap de pocs anys, moria Raúl i Anita quedà vídua amb tres fills a llur càrrec. Jorge, el més menut, ja havia nascut allà.

Pepita d'excursió a Mendoza i Los Andes, 1949

Entre el Palafrugell que vaig deixar als anys quaranta i Buenos Aires (es dirigeix Pepita al seu interlocutor) hi havia, com vostè ja pot comprendre grans diferències. Això, no significa pas que tingués dificultats d'adaptació. Al fi i al cap, ni els costums ni la llengua, que és un castellà amb lleugeres variacions, no foren obstacles per a mi. Per altra part, contra el que podrien fer suposar certs esdeveniments, el poble argentí no és gaire distint del català i de seguida em vaig adonar de què viuria entre persones com nosaltres, corrents i normals.  

I continua explicant: Jo preferiria les platges tal i com les vaig deixar, amb una exuberant bellesa natural, sense pertorbacions. Comprenc, que amb els edificis actuals, la costa segueix essent bonica, però no pas tant com la que jo guardava en el record. De tota manera, no voldria que ningú penses que vull anar contra corrent.  

Casa d'estiueig a Calella propietat de la família Gorgoll-Fina, anys 30-35

La Pepita va obtenir una bona feina als despatxos d'una empresa de productes químics on també hi havia treballat el seu cunyat, Raúl. Estava molt ben remunerada i, mentre ella treballava, l'Anita pujava els fills. Un cop econòmicament refetes i amb l'ajut de la venda d'un terreny que encara els quedava a Calella, es varen comprar un bloc de pisos a Buenos Aires. Pepita, però, no va oblidar mai les seves arrels. A més, en aquells anys de prosperitat i noves oportunitats, la colònia catalana de Buenos Aires era molt nombrosa i important. Ella parlava sempre català a casa seva, amb la seva germana, però també al Centre Català, on hi anava sovint: Podem canviar amb els compatriotes impressions sobre les nostres coses. Quan s'escauen les festes de Catalunya, per Sant Jordi i per la Mare de Déu de Montserrat, hi ha audició de sardanes a la plaça del club. Per dir-li (dirigint-se a l'entrevistador) que no he perdut mai el contacte amb la meva pàtria petita.

Detall vestíbul Centre Català. Al fons retrat de Margarida Xirgu
L'estada de Pepita a Palafrugell se li va fer molt curta; massa. Els dos escassos mesos que s'hi va quedar, va viure a casa de la meva àvia Maria Ferrer Reixach (veure entrada de Maria Ferrer Reixach en aquest mateix blog) que alhora comunicava amb casa nostra a través de les eixides. Aleshores, jo em trobava enllitada per una hepatitis i no podia anar a l'escola. Estava a punt de fer nou anys i la Pepita em feia companyia diària; s'asseia al costat del meu llit i m'explicava les seves vivències durant la Guerra Civil, i de com l'àvia Maria les havia ajudat econòmicament, tant a ella com a la seva germana Anita. I mentre que durà la guerra, la Pepita es feu voluntària per exercir de mestra a l'escola de cal senyor Peya de Palafrugell i en acabar les classes dels menuts, en feia de ganxet i de mitja per a les dones que tenien llurs marits al Front, per a la necessitat d'enviar-los roba d'abric sense haver-la de comprar. Com que la meva àvia per part de mare, Lluïsa Gich Solà, es trobava sola amb tres fills, la Pepita, a banda de fer-li classes de ganxet, l'ajudava en l'acompanyament delss petits a l'escola.

Amb la mort de l'àvia Maria, l'any 1987, la comunicació entre la Pepita i la resta de la seva família es va perdre i a pesar d'anys de recerca per obtenir alguna notícia de les germanes Gorgoll, no varem poder saber-ne gairebé res més; només una visita inesperada a Palafrugell del fill gran de l'Anita, Raúl, provocada per un intent de cercar els seus orígens, però que en tornar a Buenos Aires, ja no vam obtenir mai més cap resposta. I succeí el mateix amb la filla gran de Rl, que en un tour per Europa amb unes amigues, va fer una escapada enmig d'altres destinacions per venir a saludar-nos, però la comunicació es va tornar estroncar.

En la meva tossuderia de no oblidar la Pepita, doncs encara avui, gairebé quaranta-tres anys més tard, la seva dolça presència m'esdevé un record inesborrable, vaig tornar a fer una exhaustiva recerca a Google i vaig topar amb una adreça que, per cognoms, podria coincidir amb algun familiar directe de les germanes Gorgoll. El dia dos de febrer d'enguany, vaig adreçar-hi una carta i just una setmana més tard rebia una trucada de Sebastián A. Parera, fill de Carlos Parera Gorgoll i nét directe d'Anita que, casualment, juntament amb la seva esposa i fill tenen reservat un viatge a Espanya. Ara, ja puc dir que hem acordat una visita a Palafrugell durant la primera setmana de març, abans del vol de retorn des de Barcelona a Buenos Aires.

Espero que aquesta valuosa troballa, pugui ajudar-nos a emplenar tots els buits de dubtes d'unes palafrugellenques que ja fa molts anys, s'absentaren de casa nostra per establir-se a la República Argentina. 

Pepita Gorgoll Fina amb Sebastián A. Parera, 1992. Foto enviada per aquest mateix en la darrera comunicació per email, l'11-02-2017