 |
| La Núria, professora de gimnàstica, vers 1970. Autor desconegut. Fons familiar Vives-Parés |
La Núria Parés va néixer a Palafrugell, el 27 de juliol de 1928. El seu pare, Ferran Parés, natural de Besalú, es va traslladar a Palafrugell per casar-se amb Neus Borrell i anar a treballar d'escrivent a la fàbrica de suro Armstrong, coneguda com a can Mario o “Manufactures”.
Amb només dotze anys, la Núria va ser enviada a aprendre de costura a ca la Pietat Dalfó de Palafrugell, perquè a l'època es considerava que a les dones no els calia anar a estudiar, però amb el temps va esdevenir modista, professió que va compartir amb el seu avi matern, el
conegut sastre Borrell.
 |
| La Núria amb la Vespa de la seva propietat, juntament amb la seva filla Núria Vives, l'any 1963. Autor Josep M. Vives. Fons familiar Vives-Parés |
La Núria, anava i venia cada setmana de la Bisbal a
Palafrugell en bicicleta per recollir feina a casa d'un sastre que li va
ensenyar de fer pantalons i al cap d'uns anys —ja de casada— va adquirir una màquina de cosir «Singer» i va començar a treballar a casa seva com a pantalonera, exclusivament de senyores.
Hem de tenir en compte que això succeïa en plena postguerra, on les restriccions i els maltractaments contra les dones durant la dictadura franquista, prohibia entre altres nombroses coartacions l'ús de pantalons al sexe femení i aquestes només es podien vestir amb faldilles llargues. Així i tot, esquivant les restriccions falangistes de l'època, Núria va arribar a tenir cinc dones que cosien per ella, fins que va voler fer un gir radical a la seva vida i es va convertir en emprenedora dins el
sector esportiu. L'any 1970, va deixar les agulles per inaugurar al carrer de la Tarongeta, 21
de Palafrugell, l'“Institut de Bellesa Dama d'Elx”. Núria, tenia aleshores quaranta-dos anys.
 |
| La Núria, gimnasta, a “El Estudio de Ballet”, vers 1973. Autor Josep M. Vives. Fons familiar Vives-Parés |
L'institut de bellesa, a banda de ser un centre d’estètica, va ser el primer
espai a la vila per a la pràctica de la gimnàstica, alhora que es complementava
amb aparells revolucionaris per a l'època, com ara: una cinta vibradora, un aparell de
sauna, dutxes, barres asimètriques i espatlleres, terra de parquet de fusta i,
fins i tot, un piano. A més, la Núria va ser innovadora en instaurar en exclusiva al seu centre el “Método Jane Fonda” (actriu nord-americana famosa en fer negocis amb els tutorials de fitness), per la qual cosa, es va haver d'anar a formar a Barcelona durant gairebé dos anys. Les classes sota la pràctica «En forma con Jane Fonda»
que incloïen escalfament i diversos exercicis aeròbics, foren tot un
èxit d'assistència per part de moltes dones de Palafrugell i rodals, i
varen revolucionar els anys 70 i 80 arreu del món.
 |
| Núria asseguda a la piragua que porta el seu nom, fabricada pel seu espòs Josep M. Vives. Llafranc, l'any 1947. Autor Josep M. Vives. Fons familiar Vives-Parés |
La Núria té una marca personal de 5000 m en marxa atlètica de l'Estadi Municipal Josep Pla i Arbonès de Palafrugell en la categoria de veterans. A banda, la seva contínua formació es complementava amb l'acompanyament del seu espòs, Josep M. Vives Sureda (1924-2007), en la pràctica de diversos esports com ara anar a córrer, llançament de javelina (disciplina on també va competir oficialment en la categoria de veterans) ciclisme, esquí o piragüisme, entre d'altres. La peculiaritat en aquesta darrera disciplina, fou que Josep M. —juntament amb una altra parella d'amics esportistes de Palafrugell— la Dolors Xicars Albi i en Salvi Bofill Corominas, va fabricar diverses piragües de fusta totalment artesanals, ja que Josep M. Vives, a banda de ser un esportista polifacètic, era un gran fuster i ebenista de professió. L'any 1952, varen ser pioners a fer la baixada del riu Ter en piragua, des de Girona capital fins a la seva desembocadura a la platja de Pals.
 |
| La Núria
Vives simulant Nefertiti a la carrossa «Tutankamon», guanyadora
absoluta en totes les categories, incloent-hi la de millor vestuari. Un merescut reconeixement a Núria Parés i a la resta de cosidores.
Carroussel de les 7es Festes de Primavera de Palafrugell, L'any 1970. Autor Núria Parés. Fons familiar Vives-Parés |
A banda, la Núria va guanyar diversos premis de fotografia, alhora que va exposar en nombroses mostres col·lectives de pintura i d'escultura i fins i tot col·laborant en cinema amateur. A més, durant anys, el matrimoni Vives-Parés va participar de manera molt activa al “Carroussel Costa Brava” de Palafrugell, dissenyant i bastint tota mena de carrosses, on Núria, juntament amb altres cosidores, elaboraven els vestits i també les coreografies dels figurants. Entre totes les carrosses que varen fer, cal destacar «Tutankamon» (1970), una carrossa que va trencar motlles, i va consolidar Josep M. Vives com a “Mestre carrossaire”.
 |
| La Núria llançadora de javelina, l'any 1947. Autor Josep M. Vives. Fons familiar Vives-Parés |
Un any més tard de la inauguració de l'avantguardista institut de bellesa, el 1971, es convertia en la primera escola de ballet del municipi i passava a anomenar-se “El Estudio de Ballet”, dirigit per la seva filla Núria Vives Parés. Aleshores, mare i filla, varen compartir el mateix centre amb respectives disciplines fins a la jubilació de Núria Parés, el 1990.
Gràcies a l'afició del matrimoni Vives-Parés a la fotografia, hi ha una extensa documentació conservada per ells mateixos fins al seu ingrés a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. Es destaquen també nombroses pel·lícules, però sobretot una gran quantitat de retrats sobre diversos aspectes de la vila de Palafrugell, i també sobre les seves aficions personals, com per exemple: la de “carrossaires”, cinema amateur, dibuix, escultura i la pràctica de diversos esports, així com la participació en campionats de veterans d'atletisme amb moltes medalles al seu palmarès.
Gràcies a l'afició del matrimoni Vives-Parés a la fotografia, hi ha una extensa documentació conservada per ells mateixos fins al seu ingrés a l'Arxiu Municipal de Palafrugell. Es destaquen també nombroses pel·lícules, però sobretot una gran quantitat de retrats sobre diversos aspectes de la vila de Palafrugell, i també sobre les seves aficions personals, com per exemple: la de “carrossaires”, cinema amateur, dibuix, escultura i la pràctica de diversos esports, així com la participació en campionats de veterans d'atletisme amb moltes medalles al seu palmarès.
Descripció del vídeo: Carroussel Costa Brava de l'any 1970. Autor/Fons Josep M. Vives i Sureda, Arxiu Municipal de Palafrugell
La Núria Parés, l'esposa, la mare, l'amiga, la modista, la massatgista, la professora de gimnàstica, l'esportista, la pintora, la fotògrafa, l'actriu, l'emprenedora…, va morir víctima d'un càncer, el 29 d'abril de 2003, a l'edat de 74 anys. Diu la dita: “Darrere d'un gran home hi ha una gran dona”. Imaginem, però, que aquesta afirmació la fan sobretot els homes, però també algunes dones que necessiten justificar l'entrega desinteressada de la vida a una causa que no és la seva, perquè ni la dona ni l'home no han d'anar ni darrere ni davant l'un de l'altre, sinó de bracet. I aquest fou el cas de la Núria i en Josep, perquè gràcies al seu home, la Núria va poder ser una dona activa, innovadora, lluitadora, valenta…, i tot el que ella es proposés de ser.
carrossaire m. Artesà ocasional i voluntariós que basteix les carrosses carnavalesques que desfilen durant les Festes de Primavera de Palafrugell.
Definició extreta del llibre: Coses sentides, el parlar de Palafrugell, Maria Bruguera Martí i Carlos Serra Mayoral. Edicions Baix Empordà, 2a edició 2010
Per saber-ne més:
- Núria Parés i Borrell - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
- Josep M. Vives i Sureda - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
- Fons Josep M. Vives i Sureda, Arxiu Municipal de Palafrugell (1939-2007)
- El veïnat del carrer de la Caritat a Palafrugell: L'últim gran atleta històric Josep M. Vives Sureda
I per escoltar-ne més:
- Simply the best, Tina Turner. *A la Núria li agradava molt la Tina Turner. A més, s'hi assemblava tant físicament que una vegada per carnestoltes s'hi va disfressar