Plaça Nova amb la torre de can Moragas i la font monumental, construïda per la Societat d'Alts Forns de París, l'any 1882. Foto: Àngel Toldrà Viazo, 1908

dijous, 18 de febrer del 2016

Palafrugell de prop i de lluny (Palafrugell, Agullana, Madrid)

Postal promocional d'Agullana als anys 20 amb la font d'Avall. Col·lecció Ernest Boix

 
AGULLANA
 
30 d’octubre de 1921, del setmanari palafrugellenc Baix-Empordà, «De Societat. Ahir contragueren matrimoni en l’ermita de Sant Sebastià, nostres bons amics el jove metge D. Joan Gich Romanyach i la bella damisel·la Dª. Carme Avellí Sala.  
 
La parella s’instal·la a Agullana on Joan exerceix de metge rural. El 9 de desembre de 1922, Carme infanta una nena. Però només set dies després del venturós esdeveniment, sota el testimoniatge de llurs pares i espòs, mor a causa d’una febre puerperal (popularment coneguda com a “mort materna”). Tres mesos més tard, s’esdevé la mort del nadó a causa d’una pneumònia en haver sigut infectat al moment del part, pels mateixos gèrmens que varen matar a la mare.  
 
Contra tot pronòstic, el 8 de novembre de 1923, el jove vidu es casa en segones núpcies amb Concepció Bech de Careda Olivet, filla d’industrial surer i batlle d’Agullana i el 17 de gener de 1925 neix Joan, l’únic fill de la parella.
 
En una crònica de Josep Ganiguer extreta del setmanari Baix Empordà, del 23 d'octubre de 1921, uns amics evoquen el record a “En aquesta mateixa hora, avui fa un any” i Josep Gich Romanyach escriu: «Jo, de retorn d’una cacera, reposava tot llegint, vora un foc ben encès, a Agullana». Amb aquesta remembrança, pren força la hipòtesi que Joan ja hagués pogut conèixer qui seria la seva segona esposa. 

Enllaç de Joan Gich Romanyach i Carme Avellí Sala a l'Ermita de Sant Sebastià de la Guarda, el 29 d'octubre de 1921. Autor desconegut. Arxiu familiar Bruguera-Martí
 
 
GUERRA I POSTGUERRA  
 
Als inicis de la Guerra Civil, durant la fatídica nit del 16 de setembre de 1936, Joan Gich Romanyach, juntament amb sis veïns d’Agullana, és detingut i empresonat a Figueres. L’endemà, traslladat al Castell de Sant Ferran per ser interrogat davant el tribunal de “Les Calaveres” on fou brutalment torturat i finalment assassinat.  
 
El tribunal estava instal·lat en una imponent sala; les parets cobertes amb tela de color vermell i al mig una taula amb tapet negre. Al cim, una llum projectava llurs rajos directament sobre l’acusat, de manera que aquest no pogués veure en cap moment els membres del tribunal i a cada costat del llum, una calavera.  
 
El poble es manifestà en contra aquests fets, però dins d’aquell estat de tensió, Concepció i el seu fill Joan, amb l’ajut d’un cònsol parent de la mare, fugen cap a Mainz (Alemanya), on durant la primera meitat del segle XIX els Bech de Careda hi havien obert una factoria de suro. Joan inicia el batxillerat a la Gutenberg-Schule.  
 
Finalitzada la guerra, mare i fill tornen a Agullana i Joan reprèn el batxillerat a Figueres. Més tard, es llicencia en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i en Ciències Econòmiques per la Universitat de Madrid, però la seva gran passió va ser l’art. Va poder-ho demostrar sent crític d’art per diaris tan diversos com El Alcázar de Madrid, Tele/Expres i La Vanguardia de Barcelona i director d'El Correo Literario. Alhora, va exercir com a vocal de la comissió de programes culturals de TVE i comissari de la Bienal Internacional del Deporte en las Bellas Artes.
 
Visita de Joan Gich Bech de Careda a Figueres, en tant que delegat nacional d'Esports a Figueres, el 7 de febrer de 1971. Fotografia extreta del Web todocoleccion.net


PALAFRUGELL DE PROP I DE LLUNY 
 
Palafrugell, maig de 1967. Dins el marc de les 5es Festes de Primavera, Joan Gich Bech de Careda n’és l’il·lustre pregoner. En un pregó que enceta: «Palafrugell de prop i de lluny». Continua parlant del seu pare i en un record net i destriat en la memòria, segueix: «Amb el meu pare vaig fer els primers viatges a Palafrugell, des de la meva Agullana natal i els meus ulls varen obrir-se a la màgia del mar, es varen il·luminar d’immensitat des del cap de Sant Sebastià i els primers banys a la platja de Llafranc, on, posteriorment, tantes hores lluminoses i plenes de felicitat, veuria la meva joventut. Tenia a penes deu anys quan varen prendre’m el meu pare, que era un home alegre, bo i un enamorat del seu Palafrugell
 
Fotografia dedicada i diversa correspondència de Joan Gich Bech de Careda, en tant que president del Comité Olímpico Español, datada l'1 de febrer de 1971. Fotografia extreta del Web totocoleccion.net
 
 
MADRID

6 de gener de 1982. Els rotatius espanyols es fan ressò d’una trista pèrdua; la mort de l’antic president del Comité Olímpico Español i delegado nacional de deportes, gerent del Futbol Club Barcelona, diputat d'Unión de Centro Democrático per Girona a les eleccions del 1977 i en l’actualitat, gerent del Banco Peninsular: «Joan Gich Bech de Careda ha mort a Madrid, durant la matinada del 5 de gener, víctima d’un coma diabètic. Deixa esposa i dos fills.»
 
Nínxol de Carme Avellí i la seva filla, l'albada, Carmen Gich. Cementiri d'Agullana, el 15 d'octubre de 2015. Fotografia Maria Bruguera


--
Agraïments:
Eva Astarloa Caixàs (Arxiu Municipal de Figueres), Manolo Moreno Chacón (Arxiu Central dels Jutjats de Figueres), Rosa i Anna (Ajuntament d'Agullana), Antonio Herrera (president de l'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres), Josep (empleat del Cementiri Municipal de Figueres), Joaquim Bech de Careda Frigola (advocat de Figueres), Pare Pere-Lluís Aymerich Armengol (mossèn de la parròquia d'Agullana), Paqui Téllez Bravo (Arxiu Municipal de Palafrugell) i Lluïsa Martí Gich (la meva mare), instigadora d'aquesta història.
 
Collage realitzat amb fotografies de la família Bech de Careda extretes del vídeo: Agullana, calaixos de records. Cent fotografies d'Agullana, d'entre els anys 1890-1970, seleccionades i presentades per Joan Reynal Juanola i Ramona Claparols Mayoral, cedides per amics i amigues d'Agullana

 
n. de l'a. Aquesta crònica va obtenir el segon Premi dins el Concurs d'Articles Periodístics, Premi Santi Massaguer de Palafrugell, l'any 2015. L'article va estar limitat en contingut a causa de les bases del premi en qüestió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada