dilluns, 6 de febrer de 2017

Maria Ferrer i Reixach. Benefactora d'art religiós

Maria Ferrer i Reixach, vers 1940 (foto: arxiu familiar)

L'àvia Maria nasqué a Palafrugell l'any 1897, tot i que la seva branca paterna procedia de Sant Llorenç de la Muga. El seu pare, Joan Ferrer Dagas (1861-1957) arribà a Palafrugell gairebé per causalitat.

Eren altres temps. No hi havia gairebé res per menjar i el primer en llevar-se es guanyava el dret de calçar-se les úniques espardenyes que hi havia a la casa. Tot una fita en una família de nou germans. Solia explicar l'àvia.
«Salvoconducto de Fronteras»
per a Joan Ferrer Dagas, 1950


Cercant un futur millor, en Joan prengué la puntorra i començà a fer via fins arribar a la costa i, en veure el mar, li semblà tan meravellós que decidí quedar-s'hi. Fou així com s'establí a Palafrugell, i el 1894 es casà amb Concepció Reixach Fàbrega (1862-1940).

A casa, sempre havíem pensat que l'avia Maria va ser filla única, doncs mai la vam sentir parlar de germans. No fou fins una recent recerca a l'Arxiu Municipal de Palafrugell, que vaig descobrir que l'àvia va tenir dos germans més grans (la Teresa i el Miquel) però que moriren al poc temps de néixer. Molt probablement, ella, ni tan sols ho va saber mai.  

L'àvia, va festejar força anys amb qui seria el meu avi, l'Eduard Bruguera Gotas (1896-1964). La parella va tenir un únic fill, el meu pare, en Joan Bruguera Ferrer (1931-2013) que nasqué setmesó. L'àvia sempre explicava que van haver de posar-lo en una caixa de cartró plena de cotó fluix per donar-li escalfor una bona temporada.

Vingueren temps de creixement pel negoci familiar de comercialització i exportació de taps de suro. La fàbrica Tapones E. Bruguera, ja feia temps que havia passat a mans de l'avi Eduardo, després que la seva mare, Maria Gotas Prats, prengués les regnes del negoci a ran de la mort prematura del seu expòs (veure entrada sobre la vida de la Maria Gotas Prats en aquest mateix blog). Alhora, el meu pare, era enviat intern al col·legi dels Fossos de Figueres per estudiar peritatge mercantil i comerç, i un cop finalitzats els estudis, pare i fill, van dur plegats el negoci fins a la jubilació de l'avi que, a més, coincidí amb la mort sobtada d'aquest. El meu pare, doncs, va continuar al capdavant de l'empresa fins al moment del seu tancament, coincidint amb una forta crisi del sector, l'any 1992. 

Factures d'encàrrecs de donacions procedents de Maria Ferrer Reixach
Es té constància que Maria Ferrer Reixach, havia realitzat donacions a la parròquia d'Esclanyà (Begur), tal i com es demostra en les fotografies de les factures adjuntes. L'any 1966, va encarregar la construcció de dos reclinatoris, dues cadires, una banqueta i una taula de fusta i, a la fi del mateix any, un crucifix de talla original d'1'5m. Però entre totes, n'hi ha una en concret que sobta en particular pel projecte en sí, la grandària i el cost per l'època (doncs parlem de la fi dels anys 70) i fou la donació d'una imatge de la Mare de Déu per a l'Església de Sant Esteve d'Esclanyà, que ella mateixa encarregà a l'escultor Gironí Domènec Fita i Molat

Exterior del vitrall de gran format
A Palafrugell, l'obra de Domènec Fita no passava inadvertida. L'any 1964, l'ajuntament, mitjançant el regidor Enric Sabater i Bonany, li encoma la figura de Sant Sebastià per a l'ermita que duu el mateix nom costejada en bona part per les donacions dels feligresos i més tard, el 1972, una entitat bancària amb representació a la vila, ho feia amb una obra d'art integrat, malauradament, avui quasi desapercebuda per a la majoria de palafrugellencs; el vitrall dels baixos de l'edifici cantoner, situat entre els carrers Torres Jonama i Sant Antoni, popularment conegut per carrer Estret. 

Mare de Déu d'Esclayà. Artista: Domènec Fita, 1979
La correspondència entre l'àvia i l'artista es guarda zelosament entre rebuts, fotografies, descripcions i seguiments del procés de l'elaboració de l'obra, que el mateix Domènec Fita descriu així: «La imatge serà una dona dreta i amb l'infant als braços. El culte a Maria té tot el seu sentit en la consideració d'Ella, en tant que Mare de Jesús, Mare de Déu. Creiem que la imatge deu tenir la pròpia personalitat, i no ser cap reproducció d'altres Mares de Déu conegudes. Esperem, que amb el temps sigui coneguda, venerada i estimada sota la invocació de la MARE DE DÉU D'ESCLAN.» I continua: «La imatge tindrà uns 95 cm i es preveu que sigui de terra cuita amb una capa de vernís que li dóna un to com de pedra. El Sr. Fita, creu que pot quedar molt digna i que en res ha de desmerèixer pel fet que no sigui feta amb altres elements com la fusta, la pedra o el marbre.» El text, a més, dóna referències d'altres obres realitzades per l'artista i acaba dient: «Desitjaríem que la imatge fos del gust del poble i que animés a tots els que la vegin a pregar-li i a acostar-se per mitjà d'ella a Crist, el Salvador del món

El record de l'àvia Maria em revé, menudeta, segurament encongida pel pes dels anys (morí a l'edat de 90 anys). Era tota una estampa d'una senyora: cabells blanquíssims, anava sempre vestida de negre, rigorós, amb algun espurneig daurat procedent d'agulles de pit, d'arracades amb tanca catalana o de cadenetes amb medalles de la Mare de Déu, la qual cosa acabava de donar relleu a la seva personalitat i accentuava el seu aire de distinció.

L'àvia Maria dormint, 1985. Dibuix: Lluís Bruguera
A l'àvia, també li vull agrair la riquesa del llenguatge autòcton que utilitzava farcit de mots i frases absolutament locals (per desgràcia, en recessió). En la dedicatòria del llibre «Coses sentides, el parlar de Palafrugell» del qual en sóc coautora, juntament amb en Carlos Serra i Mayoral: «dedicat a totes les persones que estimen la llengua dels seus pares», es retre un sentit homenatge a tota aquella gent «d'abans» anònims desapareguts en el temps però que ens han deixat un tresor lingüístic irrepetible, com és la nostra parla; la parla palafrugellenca. Moltes gràcies per tot, àvia!

5 comentaris:

  1. Molt be !!!! Maria molt acertada en tot el que expliques.

    ResponElimina
  2. Molt bé Maria aquests treballs d'investigaciò. Jo també m'enrecordo de l'àvia Maria!
    Prtons i abraçades!!

    ResponElimina
  3. Esta molt bé Maria,poc a poc hauràs fet una interessant historia de la teva família. Les petites narracions omplen la gran historia de la humanitat

    ResponElimina
  4. Enorabona!! Maria. M'ha revingut de nou l'àvia. Recordo el seu to de veu i el seu parlar amb expressions "d'abantes". Sortia, ben enjoiada, quan ja era fosc; i se n'anava a dormir quan a la tele sortia la "carta de ajuste"!... Li agradava la "sarsuela", i de ben petits, ens acompanyava, amb la tia angelina, a les cotxeres de la Sarfa, i al "cafè de la son". Les tardes, per casa, passaven a veure-la moltes de les seves amistats: l'Enric Marquès, la Pepita dels ous, en Joan Silet, i tants d'altres, enraonant mentre feia ganxet sense parar. El món d'ahir...

    ResponElimina
  5. ,,,em resulta tant emotiva aquesta recerca que et felicito, estimada,,i es sumen al que escrius els comentaris dels més propers per definir encara més el personatge que va ser la vostra àvia,,, la vida no s'atura,,els mots són vius

    ResponElimina